PRESENTACIÓ

Com és materialment imposible, per falta d’espai i de temps, incloure tota la bibliografia en la que s’ha documentat la pagina Web, s’han escollit, només, alguns dels textes més representatius de les civilitzacions més conegudes (només de Mesopotámia hi ha més de tres milions de tauletes d’escriptura cuneiforme)

A causa de les defectuoses i malintencionades interpretacions que fan sovint els diferents autors sobre els textos mitológics, és aconsellable a tots aquells que vulguin endinsar-se en el món de la mitologia, estudiar tant sols traduccions dels textes originals de cada civilització.

En aquells casos com: Indis d’America del Nord, indis del Con Sud d’América, d’Africa o de molts altres llocs del món (Siam, Cambodja, Australia, Nova Zelanda, Oceania etc), és imprescindible acudir als relats dels primers exploradors o d’antropolegs, i sempre, contrastar, si aixó és posible, la mateixa cita amb dues d’origen diferent, ja que molt sovint han estat manipulades o falsejades per motius ideológics, religiósos o colonitzadors..

Nota:

Tots els documents aquí exposats, es troben facilment en qualsevol biblioteca, ben provista, i de qualsevol pais del món (en la majoria de casos amb diverses traduccions fiables).

 

Civilitzacions Autor o Text mitológic original
Acadis WB-62 Llistes reials
  Anu-ilu-ilum
  Enuma Elish (Versió acadia)
  Poema de Gilgamesh (versió acadia)
  Text CT-24
  Codice d’Eshuna
  Tauleta de Borsipa (1000 aC)
  Viatge d’Ishtar al mon inferior
  Mite sobre Anu i l’inici de l’agricultura
  Text “Creació dels homes per la deessa Mami i pel deu Ea
América Central El Teo-Tlatolli (“Els origens”) dels asteques,
(Mexic, Carib, Colombia…) Els mites deTeotihuacan dels asteques
  Manuscrit de Nahuatl
  Relacion de Tetzcoco
  Historia Ecca
  Hue-Hue-Tlatolli o Paraula dels ancestres (Fray Andrés de Olmos i Sahagun)
  Relacion sobre la residencia de Michoacan: Francisco Ramirez (1585 dC)
  Relacion Geográfica de Ajuchitlan (1579 dC)
  Rotlle Selden (Chocholtecos)
  Lienzo de Tlapiltepec (Chocholtecos)
  Codice Mendoza/ Mendocino (sobre indis mazahuas)
  Codex Huamentla (historia dels otomies)
  Codice Chimalpopoca  o “el llibre de les tradicions”:
  ”          Baranda (Chocholtecos)
  ”          Vindobonensis o Codice Yuta Tnoho (ara a Viena). Sobre els mixteques
  ”          Florentino Historia General de las cosas de la Nueva España”
  ”          Magliabechi
   ”         Cronista Benardino de Sahagun (Informantes. 1499-1590)
  ”          Tovar (Jesuita Juan de Tovar, Segle XVI dC)
  ”          Zumarraga (San Juan de Zumárraga). Descripció dels gegants
  ”          Vaticanus-Latin (”    a Roma)
  ”          Colombinus     (”    a Mexic)
  ”          Egerton           (”    a Londres)
  ”          Tonal-amatl     ( ”   a Paris)
  ”          Borgia             (”   a Roma): Procedeix de Cholula
  ”          Tudela
  ”          Cuauhtlitlan
  ”          Aubin
  Pedra del Sol de Axayacatl. Inmens monolit tallat el 1479 dC
  El Teoamozli, llibre magic dels tolteques
  Historia General de las cosas de Nueva España (Cronista Benardino Sahagun.
  1500-1590 dC)
  Segons el jesuita Francisco Xavier Clavigero:
  Codice Duran. Cronista Diego de Duran (Franciscá que va visitar Cholula el 1585):
  Historia de los mexicanos a traves de sus pinturas:
  G. De Rojas (l’historiador de Cholula)
  Croniques del padre Agustin de Vetancur:
  Popol Vuh dels Quiches (Maies)
  Croniques de Acosta (1589 dC)
  Croniques de Clavijero
  Cronista indi Chimalpahim
  Cronista Lopez de Gomara
  Cronista De Landa
  Cronista Acosta (1589 dC)
  Cronista Fray Marcos
  Cronista Fernando Alvarado (Cronica Mexicana. Tezozomoc)
  Baltasar de Obregon (Historia de los descubrimientos antiguos i modernos
  de la Nueva España)
  Pedro Simon (Noticias historiales de las conquistas…). Segle XVIII
  Cronista de Bogotá: Gonzalo Jimenez de Quesada. Segle XVI
  Cronista de Bogotá: Juan de Castellanos. Segle XVI
  Cronista de Bogotá: El bisbe Lucas Fernandez de Piedrahita. Segle XVIII
  Chigys Mie. Gertrud Von Podewils Durniz (1930) (sobre mitologia muisca)
América del Nord  El Walam Olum (llibre dels Delaware o Lenape)
  Tradicions dels hopis transmeses per Os Blanc del Clan Coyote
  Viajes de Alexandro Macknesio en el interior de la América Septentrional (1789)
América del Sud Fábulas i mitos de los incas. (Padre Molina. 1572 dC)
(chimu, Paracas, Nazca, , Historia natural i moral de las indias (Fray José de Acosta)
chavin, mochicas, aymarás, quechuas, Leyenda de Manco Capac (Comentarios reales. Garcilaso de la Vega)
mitimas, Lambayeque, urus Pachacuti Inca
illa de Pascua) Mite Origen del mon
  L’Araucana
  Mite del diluvi
  Mites quechuas
  Histories de Huarochiri:
  Eras de la humanitat de Wiracocha
  Cronista Guaman Poma
  Cronista Martin de Murna
  Cronista Molina (Fabulas i mitos de los incas. Creació del Titicaca)
  Cronista Molina (Mite de Illa Tikse Wiracocha, Creación del mundo)
  Cronista Cobo
  Conquista y descubrimiento del nuevo reino de Granada. J. Rodriguez Freyle
  Compendio histórico del descubrimiento i colonizacion del nuevo reino de Granada
  de Joaquin Acosta (1848)
  Tapis de Pachamac
  Manuscrito de Huarochiri o Runa Yndio Ñiscap (Segle XVII en idioma quechua)
  Mite del deu Kon (Lopez de Gomara. Historia General de las Indias)
  Mite del deu Cons Pedro Gutierrez de Santa Clara. 1521-1563 dC)
  Mite de Vichama (Cronica moralizada de Calancha)
  Mite de Pakaritampu (Pedro Cieza de Leon. Crónica del Perú)
  Historia del origen i genealogia real de los reyes incas (Jan Santa Cruz de
  Pachacuti Salcamayhua)
  Descripocion e historia del Paraguay y Rio de la Plata. Felix de Azara (1847 dC)
Arabs El Hitat (1363-1442 dC. Tqaki Addin Ahmad Al-Maakrizi)
  Ibn Abbas (tradicions del Corá)
  El Corá
  El Hadiz (recopilació deles dites del profeta Mahoma)
  Noticies sobre Egipte i les seves maravelles (Ibrahim Ben Wasif Al-Katib)
  Llibre de la Ciencia (cap el 1030 dc. Ibn Sina/ Avicena)
  Intencions dels filosofs i Errors dels filosofs (cap el 1094. Gazzali)
  Averroes
Armenis Historia d’Armenia (Moses de Chorene)
Asiris Llistes reials de Ninive
  Enuma Anu Enlil
  Poema de Gilgamesh (versió asiria)
  Mite de l’heroi Adapa (versió asiria)
  Biblioteca de El-Amarna
  Biblioteca Real de Ninive (25.000 tauletes de 1.700 aC)
  Tauletes de la biblioteca d’Asurbanipal
Babilonics/ Asirio babilonics/ Llistes reials babilóniques (Descobertes en 1932)
Caldeus Enuma Elish (“Quan en lo alt”, versió Babilónica)
  Beroso (La Babiloniaca. Fragment copiat per Alexander Polyphistos)
  Beroso.(La Babiloniaca. Fragments segons Abydenus. Llistes reials)
  Poema d’Erra: “Creació dels set sabis”
  Poema d’Atrahasis: Inuma Ilu Awilum
  Text: “Epopeia d’Erra”
  Epopeia de Gilgamesh versió Asirio-Babilonica
  Mite de l’heroi Adapa
  Tauletes caldeas trobats per Layard (races divines i humanes)
  Mite de la creació de l’home per la deessa Mare
  Llegenda Babilónica de la Creació (tauletes trobades per George Smith):
  Llibre dels numeros, dels caldeus
  Proculo (Timeo, llibre I)
  Diodor
  Tauleta traduida per l’asirioleg N.S.Kramer
  Jules Oppert (Asirioleg nascut a Hamburg en 1825 i mort en 1905 a Paris)
  Fragment de tauleta del Museu Britanic (BM 78257)
  Fragment del text de Kasap-Aya en la versió asiria
  Text de la biblioteca de Tiglatpileser I (1115-1077 aC)
  Text: “Creació després del diluvi”
  Text: “Plany per la destrucció d’Ur”
  Text: “Plany per Uruk”
  Text: “Plany per Ibbi Sin”
  Text : Ashur 1.955
  Text de Sargon II:
  Text: Isaies 44-45 (Antic Testament)
  Text: Daniel (Antic Testament)
  Text: Zacaries (Antic Testament)
  Biblioteca del deu Sol de Sippar. 80.000 tauletes. Descoberta en 1986.
  Van pertanyer a un escriba de Nabucodonosor.
  Biblioteca del baluart Kouyunjik, Layard va descobrir 20.000 tauletes
  dels caldeus. Les tauletes es deien DUB en sumeri
  Existeixen tauletes molt petites (2,2 x 2,6 cms) on amb unes 30 linees
  hi ha 144 signes. Unicament es poden llegir amb l’ajut d’una lupa
  Biblioteca de Mari
Cananea Historia Antiga. El Sanchoniaton (Biblos)
(Biblos, Ugarit, Tir, Sidó, Fenicis…) Filon de Biblos (Historia. 64-140 dC)
  Epos d’Aghat
  Varis: Mites i epopeies d’Ugarit
  Rash Shamra; Textes de la biblioteca
  La llegenda del Rei Keret (Ugarit)
  La llegenda d’Ahat
  Tauletes (unes 20.000) d’Ebla (1600 aC)
  Ferecides
  Damascio (Segle V/VI dC). Apories i solucions sobre els primers principis
  Achmé (El llibre sagrat dels Drusos)
  Catecisme dels drusos
Celta Mabinogion (llegendes bretones)
(Gals, Bretons, P. Gales, Irlanda) Triads of the Island of Britain. Antiga narració galesa
  Cicle Rei Artur
       Llegendes del rei Artur (Bretanya Armoricana)
       Mort d’Artur (de Malory)
       Historia Brittonum (Historia dels bretons) del gales Nenio (826 dC)
       Historia dels reis de Britania. William de Newburgh (1198 dC)
       Anales galeses (segles IX a X)
       Annal Chronicon Maiora (Segle VIII dC)
       Roman Brut (del normando Robert Wace (1115 dC).
       Historia Regum Britanniae (Geoffrey de Monmouth (1136 dC)
       Perceval o Conte del Grial (Chretien de Troyes Segle XII)
       Parzival (Wolfram Von Eschenbach- 1210 dC)
       Vulgata Lanzelot (1230 dC)
  Cicle mitológic (Moytirra/ el llibre de les invasions/ conquesta d’Irlanda)
  Eireann Leabhar Gabhala (llibre de les invasions)- Irlanda (Segle VII a XI dC)
  Tdin Bo Cualinge o Epopeia “asalt al remat de Cooley”(Irlanda)
  Contes de l’heroi Cuchulain (Irlanda)
  Cicle de Finn (Irlanda)
  El col.loqui dels ancians (Irlanda).
  Viatge de Bran (Irlanda)
  Fursundud (Iluminació. Poema irlandes amb genealogia fins Adam)
  Llibre de les Conquestes d’Irlanda
  Hecateo de Mileto (500-476 aC)
  Herodot d’Halicarnas (490-425 aC)
  Estrabon (64 aC-24 aC)
  Plutarc
  Triads of the Island of Britain
  Cesar August (escrits)
  Tertuliá (“De Baptismo”)
  Etico d’Istria (escriptor cristiá del segle III-IV dC)
Creta Epiménides (550 aC)
Cristians Biblia versió alexandrina (200 dC)
  Biblia de Sant Jeroni (300 dC)
  Biblia Vulgata (1564 dC)
  Biblia Ferrara (jueus sefardites. 1500 dC)
  Biblia de l’Os (Casiodor de la Reina. 1569 dC)
  Sincello (Monjo historiador del segle VIII dC)
Drusos l’Achmé (llibre de les lleis)
Egipcia Aegyptiaca (Historia d’Egipte. Manetó. Segle III aC). Obra destruida en l’incendi
  de la biblioteca d’Alexandria del 646 dC i analitzada en fragments per:
       Sincello
       Eusebi i Irineu (Bisbes. Acusats de falsejar la cronologia de Maneto)
       Barbar
       Malalas
       Juli Africá
       Flavi Josefo
  Llistes reials de la Pedra de Palerm (V Dinastia). 120 reis que van
  governar Egipte abans de a Primera Dinastia.
  Llistes reials del Papir o Canon de Torino (Turí) (XIX Dinastia). Descriu
  39.000 anys iniciats amb 9 dinasties (abans de Menes de la Iª Dinastia)
  amb els Neteru (deus)
  Llistes reials de la taula de Saqqara
  Estela de Famine
  Estela de Meternich
  Papir de Smith
  Papir de Westcar
  El Llibre dels morts (pirámide faraó Unas)
  El llibre de Am-Duat (Tomba de Ramses IV. Cartografia de Inframon)
  Textes de les pirámides (De la V Dinastia 2465-2323 aC a Sakkara)
  Textes dels sarcófags
  Textes d’Edfu (textos de la construcció, etc…)
  Textes de Sinué
  Himne al Sol d’Akenaton
  Poimandres (Atribuit a Hermes Trimegisto.Textos hermetics)
  Corpus Herméticum (Recopilació. I Segle dC)
  Musaeum Hermeticum (Compilació de tractats hermetics.1625 dC)
  Kore Kosmou (Hermetic. Segle I dC)
  Mite d’Osiris
  Llibre de Nachkem
  Taula Smaragdina (esmeralda.Textos hermetics del relat de la Creació)
  Taula d’Abydos
  Taula de Karnak
  El llibre del que hi ha en l’hemisferi inferior
  Estela de l’inventari
  Estela de Famine (cap el 300 aC)
  Papir de Leiden (Textos hermetics)
  Pedra de Palerm (V dinastia)
  Manetó (Segle III aC. Versió Armenia)
  Historia (Eusebi)
  Historia. (Herodot d’Halicarnas (490-425 aC)
  Viatge a Egipte (Herodot d’Halicarnas (490-425 aC)
  Viatge a Egipte (Hecateo de Mileto)
  El llibre de les portes (Tomba de Ramses IV)
  El llibre de la Vaca Celeste (Tomba de Ramses IV. Cosmogonia)
  Antigues cróniques egipcies (Jordi El Sincelo)
  Hieroglifica (Horapolo)
  Manuscrit del escriptor copte Mas-Udi (Biblioteca d’Oxford)
  Noticies sobre Egipte i les seves maravelles. (Ibrahim Ben Wasif Al-Katib)
  Autors varis:
  Diodor de Sicilia, Cayo Plinio Secundo, Plutarc, Exetes d’Alexandria,
  Abd El-Laft (Cronista arab), Ibn Battuta (segle XIV. Explorador arab)
  Champollion (arqueóleg), Peter Clayton (“Chronicle of the Pharaons”)…
Escites Llegendes sobre els nartos. Narty Kajjitae (Epopeia oseta)
  La llegenda de Sewsaraq (cherkeses orientals)
  Historia. Herodot d’Halicarnas (490-425 aC)
  Autors varis:
  Justino, Flavio Josefo, Onomacrit, Diodor de Sicilia, Plini, Mela…
Eslaus Bohemia: Crónica de Hajek
  Bohemia: Crónica de Cosme
  Bohemia: Crónica de Dalimil
  Bohemia: Llegendes de Bohemia
  Balcans: Crónica de Nespera
  General: Crónica Slavorum de Helmond  (1120-1177 dC))
  General: Cronica Primaria
  General: La Tercera Crónica de Novogorod
  General: Crónica Thiemar
  Prusians: Sudovian Book (Segle XVI
  Prusians: Constitucions sinodials
  Prusians: Simon Grunau (Segle XVI dC)
  Rusos: Crónica de Kiev
  Rusos: El conte dels anys passats (980 dC).
  Rusos: Contes populars de Baba-Yaga
  Sorbis/ Wendos: Croniques de Fredegario
Etiópics Kebra Negest
Etrusques Historia. Herodot d’Halicarnas (490-425 aC)
  Libri Tagetili (“La Biblia Etrusca”)
  Libri Fulgurales
  Banquet dels ilustrats/ Deipnosophistaee. Ateneo (230 dC)
  Tauletes de Pyrgy ( descobertes en 1964 escrites sobre lamines d’or)
  Plini
Filipines LCI. Inscirpció de la llacuna Copperplate (placa de coure. primer text filipí en tagal. 21 Abril 900 dC)
  Zhu-Fan-Zhi (escrit xines sobre filipines) (982 dC)
  Codex Boxer (croniques en espanyol, amb ilustradior xines)
  Epopeya Ulaging (dels Bukidnon)
  Epopeia de Hinilawod/ Sugidanon (de l’illa Panay)
  Historia de la Creació (dels Tagalo)
  Els cants de Darangen/ Conte epic Darangen i Singkil (dels Maranao. Versió dl Ramayana)
  Epopeia de Mahafradia Lawana (versió del Ramayana hundú)
  Song Shih. Cronica xinesa (1001 dC)
  Biag Ni Lam-Ang. Segle XVII (dels ilocans)
  Relacion de las costumbres de los tagalos (Juan de Plasencia. 1589 dC)
  Llegenda de Zambales
  Manuscrit de Bolinao (Zambales 1684)
Frigis Historia. Herodot d’Halicarnas (490-425 aC)
Georgia Croniques medievals georghianes
  La conversió de Kartii
  Mitologia de Svan
Gnóstics Evangelis gnostics i/o apócrifs
     Apocrifon de Joan (Codex II)
     Evangeli de Pere o Evangeli hebreu. (Utilitzat per natzarens/ mandeans
     i estudiat per:
                               Jeroni:
                               Felip de Side
                               Pseudo-Ciril de Jerusalem
                               Nicefor (Esticometria)
     Evangeli de Tomás :
     Evangeli de Felip (utilitzat pels maniqueus)
     Evangeli d’Acuari de Jesus el Crist (de Levi)
     Apocrif d’Abraham
     Evangeli de Bartolomé (Apócrif)
     Evangeli Catar del Pseudo Joan
  Escola Egipte
  Basilides (egipci)
  Esticometria de Nicefor
  Teurgs (d’Alexandria)
  Filó de Judea (30 AC a 45 dC. Crea les bases dels Valentinians)
  Valentí (valentinians d’Alexandria)
  Barbeliotes (secta gnóstica)
  Origenes (escola Alexandrina)
  Maniqueisme- Mani/ Manes (segle III dC. Va rehabilitar el Zoroatrisme)
  Ginza. (Llibre sagrat dels mandeans. Manda o coneixemenht mistic)-
  Apulei (filosof grec)
  Dionisi l’Aeropagita (Corpus Dionysiacum. Jerarquia Celeste):
  Simó de Samaria/ Simó el Mag)/ Menandro (deixeble de Simó el Mag)
  Jambilico
  Johanes Malala (Bizanci 491-578 dC)
  Porfiri. (232-304 dC.Fenici. Llibres d’astronomia i mitologia politeista)
  Pistis Sophia dels coptes
  El Diví Pymander (1650 dC). Text hermetic-esoteric
  Sectes varies:
  Ebonites i els enacrites
  Ophites (anomenats també Opites/ Heliades/ Cutites/ Hivites)
  Natzarens o Mandeans
  Cainites i Nicolaites (succesors dels gnóstics)
  Valentinians
  Autors varis:
  Hegesip, Satornil, Cerint, Cerdó, Marció, Celso, Carpócrates, Taciá,
  Setiós…
Gregs Hesiode: La Teogonia i Els treballs i els dies (Ascra-Beocia, cap el 700 aC)
  Plató (Timeo, Critias, La Politica, El Banquet, Fedra, Les Lleis…)
  La Teogonia dels rapsodes (Orfisme)
  La Merópida (Teopompo. (378 aC)
  L’Asclepios
  Jenofanes/ Aminias (mestres de Parménides descrits com pitagórics)
  Jenofont  (431-355 aC) Anábasis
  Aristótil (384-322 aC)
  Kratylos V.402B. Text platónic
  Estacio Seboso (en Historia Natural de Plini)
  Claudi Elien (segle III. Relats diversos)
  Solon (640-558 aC)
  Historia. (Herodot d’Halicarnas. 490-425 aC)
  Parmenides
  Pitàgores
  Plini el vell (Historia naturalis. Segle I aC)
  Diogens Laerci (Segle III dC)
  Hiparc (Segle II aC)
  Esquilo (524 a 455 aC. “Prometeo Encadenat”)
  Apol.lodor d’Atenes el gramátic (180 a 115 aC). Teogonia i Cosmogonia.
  Autors varis:
  Homer, Pindar.  Euripides,  Aristótil, Euclides, Fidias, Orfeo, Estrabon, Diodor
  Democrit, Tales de Mileto, Hecateo deMileto, Proclo, Aristofanes (Simposi)
   Lucano (Segle II dC)…
Guanches (Canaries) Historia de Nuestra Señora de la Candelaria (P. Espinosa)
  Análisis Iconográfico (J. Hernandez Perera)
  Relats de viatgers Segle XV (Ca da Mosto, Dio Go Gomes, Azurara)
Hebrea La Tanakh. Composat per:
(Rabins, hebreus, Jueus cabalah)      La Torá (Pentateuc o Biblia hebrea. Cinc llibvres atribuits a Moises). Segle XIV aC.gf
      Nebh’im (Sobre els profetes)
      Ketubh’im (diversos textos)
  Antiguitats dels jueus (Flavio Josefo/ Joseph ben Mathit-Jahu)
  Llibre d’Enoch. Constituit per:
       El llibre de l’astronomia (segle III aC). Relacio dels astres amb els angels.
       Llibre de les paraboles (abans llibre dels gegants del segle III aC)
       El llibre dels somnis (segle II aC). Sobre el diluvi, Judici Final i Nova Jerusalem
       Epistola d’Enoch (segle II aC). Origens de Noé
       El llibre dels vigilants (segle I aC). Sobtre els angels caiguts.
  Llibre d’Enoch etiop (canonig fins segle IV dC)
  Llibres de Moises (més antics. 1100 aC-720 aC)
  Codex Petropolitanus (916 aC)
  Textos mesotérics (800 aC)
  Tradició rabínica:
  Talmud (tradició rabínica de l’Antic Testament):
    Hi ha el Talmud palestí (Jeruschalmi) i el Talmud Babilonic (Babli)
    Està compost per:
       La Mishná
       La Gemara
  Targum d’Onkelo (els 5 llibres de Moises. 500 aC)
  Targum de Jonathan (pels llibres dels profetes. 450 aC)
  La Cabbalah
     El Bahir (el més antic)
      Llibre de la Creació (1170 dC)
     Sefer Ha Zohar (El Llibre de l’eplendor (1240 a 1280 dC).
     El Midras Konem (Midrás cosmogonic i cosmologic)
      El  Midras de Taanak
     Arbre Asheran.o Arbre Sephirot
     Moises de Leon (1250-1305 dC)
     Maimónides. (Moshe Ben Maimon. 1135-1204)
     Nahmánides (Bonastruc Ça Porta/ Moshe Ben Nahman. 1194-1270)
  Codex Petropolitanus (any 916 dC). Descobert el Segle XIX
  Tacit (Historiarum )
  El llibre de Job
  Apocalipsi de Baruc
  Filon d’Alexandria
  Cronicon de Cristiano Adricomio Delfo
  Megastenes
  Estrabon
  Qumram (esenis)
     El Llibre de les Lluminaries celestes: (Qunram. 200 aC)
      Textos de Qumram: segle III aC a 68 aC
      Entre els textos apareixen manuscrits parabiblics:
                                    El genesi Apocrif
                                    El llibre dels jubileus
                                    Henic
                                    El testament dels dotze patriarques
  Autors varis cristians:
  Agusti d’Hipona (Confesions), Jeroni, Origenes, Clemente d’Alexandria,
  Clement d’Alexandria, Teófil (bisbe d’Anytioqia, Sant Jeroni (La Vulgata,
  traducció llatina de Biblia de San Jeroni. Segle IV dC)…
Hindus (brahamanisme) Rig Veda (1º Veda)
  Yajur/ Vajur Veda (2º Veda/ Veda blanc). Conté el Sataptha Brahmana
  Ramayana (Segle V aC. Valmiki va recopilar llegendes antigues)
  Mahabarata (datació desconeguda però se suposa del 1.500 aC)
  Manava Dharva Sastra o Manusmriti: (Segle III aC-. Amb el Codi de Manu)
  Sama-Veda (El 3º Veda/ Veda de les melodies)
  Samarangana Sutradhara
  Atharva Veda (El 4º Veda/ Veda de les formules mágiques )
  Natya-Shastra (Considerat el 5º Veda )
  Upanishad. (“Ensenyament ocult”) Ultima part dels Veda esotèrics.
  Brahmana (Religió brahmanica. Apareix després dels quatre vedas)
  Brahmana Purana. Conté el Adhyatman-Ramayana
  Els Sutra
  Amarasina- (Astronomia i Mitologia. Noms i funcions dels deus vedics)
  Gitagovinda (Cant de Krishna pastor. Obra de Jaya-Deva 1170 aC)
  Mausola Parva
  Maja Purana. (Els Purana majors. Creació del món)
  Wishnu Purana
  Upa Purana (Els Purana menors. Amb el Linga Purana a Shiva)
  Bhagavata Purana (1200 dC. 18.000 versos dedicats a Wishnu i Krishna)
  Brahmavaivarta Purana (18000 versos dedicats a Krishna)
  Brihad Devata. Enumera els deus vedics
  Brihad Aranyaka Upanishad. (cap el 700 aC)
  Brihad Katha (cap el 350 aC) de Gunadhiya
  Kath-Upanishada
  Vaisesika (va profunditzar en l’atom)
  Vymanika Shastra
  Aululakya/ Kanada (“menjador d’atoms”. 800 aC)
  Artha Shastra (300 aC). De Kautilya
  Bhagatavam
  Chantoqya Upanishad
Hinduisme budista Manusara
  Tripitaka
Hitita Epopeia de Gilgamesh (versió hitita)
(hitites, Hurrites, Hatti…) Regnat en el cel (llistes reials/ Teogonia)
  Poema d’Atramhasis
  Mite hitita Appu de Shudul
  Regnat del deu Kal
  El cant d’Ullikumi
  Mite de Puruli
  Mite de Telepinu
  Himne d’Istanu
  Tauletes de Hatussa (antiga capital Hitita entre 1650 i 1200 aC)
  Tractat rei hitita Mursilis II i el rei d’Ugarit Niqmepa (cap 1330 aC):
  10.000 tauletes a les ruines d’Hattusa (avui Bogazkoy)
Japonesa Shintoista Kojiki. (Registres d’asumptes antics. Ono Yasumaro 712 dC)
  Nihongi/ Nihon Shoki. (“Croniques del Japó”) Varis autors. 720 dC
  Mite d’Ogestu
  Wei Chih (croniques de navegants xinesos sobre Japó del Segle III dC)
  Kio/ Foke Kio. (Antiquisim text japonés basat en la doctrina de Xaca).
  Sanguo Zhi (Anals dels tres regnes. Chenshou 233-297 dC)
  Kogoshui (Fragnments de les antigues narracions. 807 dC)
  Fudoki (“Descripcions de les provincies”), Segle VIII dC
  Norito (antigues oracions shiuntoistes)
  Manyoshu (Primera gran antologia de poesia japonesa)
  Mites budistes
Japonesa budista Cosmogonia Budista
  Gyogi (monjo budista 670-749 dC)
Japonesa Ainu Tradicions dels Ainu (illa d’Hokkaido)
Laos El Huai-Nan-Tzu
Lapons Veure Saami
Maies Chilam Balam: (17 llibres salvats de ser cremats on es van recopilar el
(olmeques, zapoteques, quichés, Mayathan. Són:
yucateques, lacandons, chamulas,          Chilam Balam de Mani
Tojolabal, Chorti, Kekchi, Chol,          Chilam Balam de Balam
Corotegas, mam, cañaries…)          Chilam Balam de Chumayel
           Chilam Balam de Ixil
           Chilam Balam de Tekas
           Etc…
  Popol Vuh/ Popol Vuj (Significa: El llibre de la comunitat. Dels quichés)
  Les diferents versions estan dins els textos següents:
     1ª Versió: Manuscrit de Txitxicastenango
     2ª Versió: Historia de la Provincia de Santo Vicente de Txiapa i
                    Guatemala
     3ª Versió: Histories de l’origen dels indis d’una provincia de Guatemala
     4ª Versió: Popol Vuj. El llibre sagrat i els mites de l’antiga America
  Anales de Cakchikeles
  Relacion de las cosas del Yucatan (Obispo Diego de Landa)
  La roda Tzolkin (calendari dels deus maies)
  Estela de Quiriguá/Quirigoá (Quiroga) (Guatemala)
  La roda Haab (calendari terrestre dels maies)
  Estela nº 9 d’Uaxactun
  Textes de Chontal (papers de Paxbolon-Maldonado)
  Códice Calkini
  Códice Chimalpopoca
  Codice Troano (Yucatan-British Museum)
  Codice Cortesianus (Yucatan)
  Codice de Paris (trobat en 1860 en paperera de la Biblioteca Nacional
  Codice de Dresde (890 dC)
  Calendari de Venus
  Cronista Fray Diego de Landa (Relacion de las cosas del Yucatan)
  Cronista Las Casas
  Cronista Torquemada
  Cronista José de Acosta
  Titulo del barrio de Santa Ana
  Teopompo (Segle IV aC. Autor grec de la Merópida)
  Plutarc (Parla de la Merópida)
  Mite de Quetzalcoatl
  Historia dels regnes de Colhuacan i Mexic (L. Walter. Suttgart 1938)
  Llegenda de la formació del llac Ati-tlan (Dia Diez Ahau)
  Llosa funeraria Palenque (figura del deu Yum Kox, deu del blat de moro)
Meitei (India) Sanamahi Laui (text antic sobre el deu Sanamahi)
  Lei-shemion (Mite de la Creació)
  Lei-thak Lei-kharol (Mite de la Creació del mon i genealogia dels reis)
  Poireiton Khunthiok (Humans a la terra liderada per Poireiton i Leinaotabi de l’inframon) S. III dC
  Phouoibi Waron (amors multiples de la deessa Phouoibi
Mongols Cicle llegendes de Gesar Kan (rei Gesar)
Nórdica Eiriksmal (Segle X). Poema més antic que ja parla del Valhalla
(Escandinava i danesa) El Voluspa (Poemes heroics de l’Edda. Historia dels començaments)
  Edda en prosa/ El nou EDDA: De Snorri Sturluson (1178-1241 o 1244 dC)
  Edda Major
  Edda Poética- 29 poemes. Descobert l’any 600 dC.
  Gyfaginning (Prefaci mitológic de l’Edda)
  Havamal: “El cant de l’altissim” (relacionat amb Odin)
  Prymskvida
  Heim-Skringla: “El cercle del món”. Historia de Norruega
  Yng-Ling-Saga: Historia de reis llegendaris i alguns deus
  Gesta Danorum (Saxo Grammaticus. Segle III dC)
  Lokassena: Pôema tardá
  D0cument MS-AM 748 4º. La llegenda de Baldr
  Sulm
Nórdica Germania (Tacit)
(Germanics) Voluspa o el cant del vident
  Eddas (Vafthrudhnismal/ Grimnismal)
Nórdica Beda (700 dC)
(Saxons) Gramatico (1100 dC)
(Anglosaxons) Beowulf (Segle VIII dC)
Oceania John White a “Ancient History of the Maori (1887)
(Polinesia, N. Zelanda, Micronesia,      Genealogia dels deus
Melanesia)      Historia de la Creació
       Guerra en el cosmos
       Creació de l’home i la dona
       Diluvi i relats de l’arca
       Viatges entre la Terra i els astres
       Aliment caigut del cel
       Matrimonis entre deus i homes
  Jacolliot
  Genealogia de Kumuhonua (Hawai)
  Kumuliupo o Genealogia de totes les coses de Hawai
  Llegendes de Kiribati (arxipielag de Micronesia)
Oceania: Indonesia  Manuscrit Wawacan Sulanjana
  Sunan Kaluaga (Ensenyances de l’islam)
  Wayang Kulit (El Mahabharata javanes)
  El mite de Tantu Pagelaran (Java)
  El mite de Aji Saka (Java)
  Sanghyang Siksa Kandang Karestan (antic manuscrit sundanes)
  Pustaha (llibres antics dels Batak de Sumatra)
Oceania: Malaisia Sulalatus Salatin (Els Anals malaisis)
Perses/ Iranis Vendidad  (el llibre més antic)
  Zend Avesta (1ª i 2ª versió)
  Bundehesch  o Bundahish (en pelvi). Llibre sagrat dels iranis
  Hadokht (iranis)
  Tell Abu Salabikh (tauletes del 3300 aC. Mes antigues del món)
  Yaçna (en zendo Vispered)
  Siroze
  Yescht
  Sadder (les cent portes) egle XVI dC)
  El Videvdat
  Yaçna (Ormuzd se l’anomena Ahura Mazda i Ahriman Agra Mainyu)
  Historia. (Herodot d’Halicarnas. 490-425 aC)
  Autors varis
  Beroso, Ammiano Marcelino, Justino…
Romana Tractat d’Isis i Osiris (Plutarc)
  Llibre Primer (Diodor de Sicilia)
  Llibres Sibilins
  Escrits de Varron (Segle I aC)
  Geografia (Estrabon)
  Referencies (Plini el Vell)
  História (Clement d’Alexandria)
  História (Eusebi)
  Pausanias
  Publi Ovidi Nason 43 aC-17 dC (Les Metamorfosis, amb hitoria del diluvi)
  Nonnus
  Erastótenes (cap de la Biblioteca d’Alexandria 240 aC)
  Apoloni de Tiana (Segle I. Coetani de Jesus)
  Emperador Juliano (“In Matrem Deorum i Oratio”):
  Eneioda (Virgili)
  Plini
  Ciceró, Marcus Tullius (106 a 43 aC). “Epistoles”
Saami (Laponia) Expedició La Recherche (Lars Levi Laestadius. 1839)
Serer/Noon/ Ndut (Senegal-Gambia) A Nax
  A Leep
Siamesos (Tailandia) El Feng-Su-Tung-Yi
  El Ling Beng (Ensatjos critics de Weng Chuug. Segle I dC)
  El Traibhuni Bfrah Rvan (Els tres mons) Any 1345 dC
  Ramakien (Veersió del Ramayana tailandés)
Sumeris WB-144. Llistes reials
  Quan els deus com a homes
  Teogonia de Dunu (senyors i reis universals)
  Enuma Elish (Epopeia de la creació versió sumeria, descoberta en 1875)
  Prisma Weld-Blundell. Llistes reials
  Mite d’Enki i Ninma (Creació de l’home)
  Mite d’Enki el dormilega
  Enki i l’ordre a la Terra
  Mite d’Etana, rei de Kish
  Mite dels germans Emesh i Enten
  Mite d’Enmerkar, rei d’Uruk
  Enmerkar i el senyor d’Aratta
  Mite sobre Martu
  Poema de Gilgamesh (XVII aC)
  Gilgamesh i el pais dels immortals
  Gilgamesh i el toro del cel
  Gilgamesh i el salze
  Gilgamesh iAgga de Kish
  Exequies d’Enkidu
  Textes de Tell Abu Salabick
  Himne del temple de la ciutat de Kish (Kesh)
  Instruccions de Shurrupack
  Poema de Ziusudra (Nippur).
  Poema de Ziusudra (Ur 1800 aC)
  Mite sobre el primer paradís
  Textes tauletes d’Uruk (Segle IV aC. Sobre Kish)
  Text “El remat i el gra” (sumeri)
  Text: “Nergal senyor del mon inferior”
  Text: “Llocs habitables pels caps negres”
  Text: “Epopeia d’Etana”
  Biblioteca de Nipur (150 kms de Bagdad), constituida per 60.000 tauletes
  alli hi ha una tauleta on apareix la descripció més antiga de l’Epopeia de
  Gilgamesh
  Bibilioteca de Shurrupac (Actualment Fara). Mes de mig milió de tauletes
  (cap el 2600 aC)
Tainos Relació de les antiguitats dels indis (Fray Ramon Pané.1493dC del segon viatge de Cristofol Colom)
Teosófics La Doctrina Secreta . Volumen II. Dra. H.P. Blavatsky.
  Isis Desvelada         . Dra. H.P.Blavatsky.
  Antropogénesi. Dra. H.P.Blavatsky
  Sipharah Dzenioutha (La saviesa oculta. Hebreu Més antic del 72 aC)
  Thought Forms (Formes de Pensament) (1905 dC)
  El Llibre de Dzyan
Tibetans El Tandschur/ Tantjua (la doctrina traduida en 225 llibres)
  El Kandschur/ Kantjua (la veu de Buda interpretada en 1083 llibres)
  El Samarangana Stradhara
  Les llegendes sobre Gesar Kan
  Po-Ti-Bse
Turcs  Bahyria o Llibre del Mar (Piri Reis)
  El Llibre de Dede Korkut
  Seljúcida (llibre épic)
Ugrofinesos Cronica Ura-Linda
  Kalewala (Finesos). Mitologia oral transmesa per generacionscompilada per Elias Lonrot (Segle XIX)
  Kantgeletar (Finesos)
  Kalevipoeg (Estonia)
  Llegendes de Lituania:
  Mikael Agricola (Bisbe luterá 1551 dC). Llistat de dotze deus carelis i onze Háme
  Cristfried Ganander. Mythologia Fennica (1789 dC)
Vietnamites Than Thoai Viet Nam
  Dai Viet Su Ky Toan Thu (Anals complertsndel escriptor Ngo Si Lien)
  Legenda de Con Ron Chau Tien (Descendents del rei drac i el Tien)
  Lac Long Quan i Au Co
  Mite de Than Tru Troi (mite de l’origen de la Creació)
  Epopeia de Go Plom Kon Yoi (“El fill de Plom es Yoi”) de l’etnia Co Ho
Xinesos I Ching (Manuscrit Tchi). Llistes reials
  Shu Ching/ Shu-Jing. Llistes reials. Zhougongdan (segle IV aC). Confucionisme
  Llistes reials de Sima Quian any 100 aC).
  Mite de la creació de l’home (Feng Shu Tuug Yi)
  Mite de l’edat d’or (Huai Nan Shu)
  She Nung Benchau Jing (tractat de l’emperador She Nung (3500-2600 aC)
  El Li Ching (“El llibre dels ritus”), de Cheu-Li (Segle XII aC)
  El Shih Chi/ Xi Ching (“Llibre dels versos”) (documents per Confuci)
  Wong Shi Ching (Annals)
  El Ch’un Ch’iu (“Annals de primavera i tardor”)
  Els llibres de Bambú
  Dao De Jung (“el clasic del camí i el seu poder. Xegle I aC. Taoisme)
  Shan Hai King (Clasic de la Muntanya i el mar) (Abans de 1122 aC)
  El Urh Ya/ ‘Rh Ya/  Eul-Ya/ Oel Ya (diccionari sobre termes clasics)
  El Pan Ts’ao Kang Mu (Medicina)
  Els quatre clasics del Confucionisme: Ta-Hio o Gran Ciencia/ Chung-Yung o
  Doctrina del mitg/ Lun-Yu o comentaris filosófics  o Analectes/ Meng-Tse o llibre
  del Menci.(Segle V aC)
  Huainanzi de Liu An (179-122 aC)
  Tianwen (Segle IV aC)
  Daoyuan (Segle II aC)
  Liezi de Lie Yukov (475-221 aC)
  Duyizhi de Li Rong (618-907 aC)